L'expansió de l'islam Els musulmans que van arribar a Catalunya al segle VIII eren soldats d'origen àrab i berber procedents del nord-d'Àfrica, on havien fundat un imperi. Des d'allí van decidir conquerir la Península Ibèrica i l'any 711 van derrotar l'afeblit rei visigot Roderic, a Guadalete. Un cop arribades a Saragossa, les tropes islàmiques van iniciar la conquesta del territori de l'actual Catalunya. Els musulmans van aconseguir ben aviat dominar el territori de l'antiga província romana de la Tarraconense. Algunes poblacions les sotmetien per la força militar, però en altres en tenien prou amb la signatura de tractats de submissió. Quan conquerien una ciutat, els musulmans en respectaven la manera de viure i d'organitzar-se. També toleraven la religió dels habitants, i és per això que als territoris de Catalunya sota poder musulmà hi van conviure musulmans, jueus i cristians. Per controlar les poblacions sota el seu poder, els musulmans hi deixaven un destacament de soldats i cobraven impostos als habitants. Les poblacions de les valls de l'Ebre, del Segre, del Cinca i de la plana de Lleida van adoptar les formes de vida i els avenços agrícoles i urbans aportats pels musulmans. Algunes de les ciutats musulmanes més destacades en territori català van ser Lleida, Balaguer o Tortosa. Aquestes ciutats s'organitzaven al voltant d'un espai central o medina, que incloïa la mesquita, la seu del govern local i de l'administració de justícia. També s'hi localitzaven el mercat o soc i els habitatges, obradors i tallers artesanals. En algunes poblacions musulmanes hi havia un oratori a l'aire lliure, anomenat musal·là, per a grans concentracions de fidels i, de vegades, com a Tortosa, una fortalesa militar o suda situada dalt d'un turó. El comerç tenia molta importància en l'economia musulmana. El port de Tortosa exportava fusta i galena. Fora dels murs de les ciutats hi havia, a més de ravals i cementiris, un gran nombre de masos i alqueries, que eren propietats familiars. Els musulmans van cultivar fèrtils hortes i plantacions fruiteres utilitzant la tècnica del regadiu. També van cultivar l'olivera i la vinya, que els servien per produir oli i panses. Durant el califat de Còrdova, ja al segle X, els musulmans van estabilitzar la frontera del nord. Lleida i Tortosa, les dues ciutats més importants, eren, també, els principals nuclis defensius. En aquest període, molts dels habitants dels territoris fronterers musulmans, fins aleshores poblats principalment per cristians (anomenats mossàrabs), es van convertir a l'islam. És en aquesta època que alguns comtes catalans van començar a enviar ambaixades a Còrdova per tal de sol·licitar tractats de pau i hi van establir relacions comercials i culturals. Tot i això, les ràtzies entre uns i altres eren habituals. L'any 985, el visir Almansor va saquejar Barcelona, on va fer milers de captius, i a començaments del segle XI hi va haver diverses ràtzies sobre Manresa.