L'imperi carolingi i la Marca Hispànica L'any 768, quan les tropes franques ja eren a tocar la frontera amb els Pirineus, Carlemany va ser coronat rei dels francs. Aleshores, Carlemany i, més tard, el seu fill Lluís el Piadós es van proposar convertir les terres que baixaven dels Pirineus fins a l'Ebre en una zona de protecció per als seus estats. Als inicis del segle IX, els exèrcits francs van conquerir Barcelona. Des d'aquesta ciutat van intentar eixamplar cap al sud els territoris de la Marca o frontera, però van fracassar. Al territori de Catalunya, les accions bèl·liques d'aquests anys van provocar que les planes del Bages, Osona i Berguedà quedessin gairebé deshabitades. Molts dels pobladors d'aquestes zones es van refugiar aleshores a les valls pirinenques. Els seus habitants, per sobreviure a la muntanya, practicaven la caça, la pesca, la ramaderia i l'agricultura a les valls. A la costa, més oberta als atacs musulmans, la població es va concentrar en ciutats fortificades, com Barcelona, Girona o Castelló d'Empúries. Moltes zones del Vallès van quedar despoblades i Empúries va ser abandonada. Als territoris a banda i banda de la marca o frontera dels comtats catalans amb les terres musulmanes, que estaven exposats a ràtzies tant musulmanes com cristianes, s'hi va construir una línia defensiva de castells. L'avenç de la frontera va ser molt lent, es va tardar més d'un segle i mig a conquerir els poc més de 30 km que hi ha entre Ponts i Balaguer, i entre la conquesta d'Olèrdola i la de Tarragona van passar gairebé dos-cents anys.