La submissió dels pagesos El funcionament de la societat feudal es va caracteritzar per unes classes dominants, els nobles i la jerarquia eclesiàstica, que explotaven la resta de la població, formada bàsicament per pagesos. Per afermar la seva autoritat, els nobles van formar clienteles armades amb les quals establien relacions de dependència basades en l'homenatge o jurament de fidelitat i en el deure de prestar ajut militar en canvi de la concessió d'un feu o castellania. El castlà o cap de castell i els seus cavallers es declaraven vassalls del baró o noble i rebien censos dels pagesos que depenien de la castellania. Al final del procés, els pagesos havien perdut la llibertat i, sovint, la propietat de l'alou. Des del segle XI, la majoria dels pagesos va acabar jurant fidelitat als senyors i molts van ser sotmesos a servitud. Això els obligava a residir obligatòriament al mas, que no podien abandonar sense el permís del senyor, a qui havien de pagar una quantitat determinada, la redimença. A més, els pagesos havien de pagar als nobles i a l'Església censos o tributs, normalment en productes, que podien ser una quantitat fixa o proporcional, com ara el delme, entre molts altres. El pagès també es veia sotmès a obligacions i serveis en treball, als quals es van afegir els anomenats mals usos. Igualment, els senyors van imposar el monopoli en l'ús de molins, fargues i ferreries.