L'expansió occitana Des de mitjans del segle XI, els comtes de Barcelona van obtenir prou tributs de les taifes musulmanes per finançar l'expansió en terres occitanes. Això va permetre a Ramon Berenguer I comprar els drets feudals sobre els comtats de Carcassona i Rasès. Aquesta costosa operació, tanmateix, va perillar arran de l'assassinat del comte Ramon Berenguer II, el Cap d'Estopes, pel seu germà. Aleshores, el poder efectiu sobre els comtats occitans va passar als vescomtes de Besiers, amistançats amb els comtes de Tolosa. A partir d'aquell moment, els comtes catalans van optar per establir relacions matrimonials amb les cases comtals occitanes. L'enllaç més significatiu va ser el de Ramon Berenguer III amb Dolça de Provença. Dolça va aportar com a dot el comtat de Provença i les terres de Gavaldà, Millau i Carladès. Aquesta política matrimonial va agreujar el conflicte d'interessos amb els comtes de Tolosa, ja que aquests territoris havien estat sota la seva influència. El 1123 el comte de Tolosa va ser derrotat per Ramon Berenguer III. La pau que se signà dos anys més tard va partir l'antic regne de Provença en tres territoris. Al nord, es va crear el marquesat de Provença, que va quedar en mans dels tolosans. Al sud, es va delimitar el comtat de Provença sota el domini dels comtes de Barcelona. Entremig dels dos va quedar el territori dels comtes de Forcalquier, d'ascendència urgellesa. El testament de Ramon Berenguer III va trencar momentàniament la unitat política directa dels comtes de Barcelona amb Occitània. Però la branca del llinatge barceloní que va quedar a Provença va mantenir l'enfrontament amb els comtes de Tolosa. Quan Ramon Berenguer IV va acudir en defensa dels interessos del seu nebot, aquest li va permetre iniciar una política expansiva molt ambiciosa contra Tolosa. Les constants lluites dels catalans contra Tolosa i els interessos de la República de Gènova no van impedir que s'establissin lligams comercials entre els ports catalans i els provençals, especialment amb Marsella. Els mercaders catalans estaven interessats a controlar el comerç de la sal i la reducció de drets de duanes. Però l'expansió de l'heretgia càtara al segle XII va complicar la situació d'enfrontament entre els comtes reis catalans i Tolosa.