L'Església i els ordes religiosos i militars Durant tota l'etapa medieval, l'Església va formar part dels grups privilegiats. Els càrrecs més elevats de l'Església, com el de bisbe, arquebisbe o abat, van ser retinguts per membres de la família reial i els fills no hereus de la noblesa (els fadristerns o cabalers). En general, l'Església va donar sempre suport a la monarquia. Com a contrapartida, aquesta li va concedir terres i privilegis. Els monestirs de l'Església van acumular censos, drets i terres, sobretot gràcies a donacions. També van participar en l'expansió del sistema feudal, assumint drets que els facultaven per exercir la justícia als territoris sota el seu domini (drets jurisdiccionals), sobretot al segle XIV. Un bon exemple d'això és el monestir de Poblet, que manava sobre uns 600 focs. L'organització territorial de l'Església en bisbats i parròquies va esdevenir un marc de referència per a tota la població, i fins i tot va entrar en competència amb les vegueries. Tanmateix, l'Església va haver de suportar enfrontaments, tant al camp com a la ciutat. Al camp, es va veure sotmesa a agressions per part dels nobles poderosos. També va patir violències populars contra clergues i béns de l'Església. A la ciutat, va encarar-se amb els governs municipals, que no volien pagar-li els censos. Paral·lelament, l'Església va contribuir a l'extensió dels ordes militars, com els templers i hospitalers. Aquests ordes recaptaven fons per participar a les croades en defensa de Terra Santa. El fracàs de les croades a Orient va donar arguments als opositors dels ordes militars. L'orde del Temple va ser suprimit al segle XIV i, al segle següent, els hospitalers van entrar en decadència. Els segles XIV i XV es va desenvolupar a Catalunya l'art i la cultura gòtics, que s'havien iniciat en una etapa de transició als monestirs de Poblet i Santes Creus. La volta de creueria i els arcbotants van permetre aixecar altes naus, com les de les catedrals de Barcelona, Lleida, Tarragona o a Santa Maria del Mar. També van dominar les plantes d'una sola nau, com les de la catedral de Girona o a Santa Maria del Pi. Alhora, les influències dels pintors italians, primer, i dels flamencs, més tard, van inspirar les pintures i retaules d'artistes catalans, com Ferrer Bassa, Lluís Borrassà, Bernat Martorell, i les famílies Serra o Huguet.