El problema de Sicília L'illa de Sicília, especialment les terres del sud de la costa que va de Sicata a Terranova, era rica en cereals que interessaven als mercaders barcelonins. L'any 1282, el poble de Palerm es va aixecar contra el domini de Carles d'Anjou en les anomenades Vespres Sicilianes. La revolta es va estendre ràpidament i gairebé tots els francesos van ser morts o expulsats de l'illa. Aleshores, Pere el Gran va acceptar l'oferta de convertir-se en rei de Sicília si jurava els privilegis de l'illa. Després de desembarcar a Tràpena i ocupar Messina, va aconseguir el domini sobre tota l'illa i va derrotar la flota dels angevins. Arran d'aquesta acció, el papa, aliat dels Anjou, va excomunicar Pere el Gran i va oferir la Corona d'Aragó a un dels fills de Felip III de França. Les victòries navals de Roger de Lloria a Malta i al golf de Nàpols van aturar l'atac dels angevins. L'avanç de la flota catalana cap al sud d'Itàlia es va interrompre perquè Lloria va haver de marxar a defensar Catalunya de la invasió francesa. Poc després, els angevins, amb el suport dels francesos i el papa, van intentar envair Sicília, però Roger de Lloria els va derrotar davant Nàpols. La conquesta de l'illa es va consolidar amb la coronació de Jaume, fill del rei Pere, com a rei de Sicília. En endavant, per tal de mantenir els interessos sobre l'illa, els reis de la Corona catalanoaragonesa van fer diversos pactes, que culminaren amb el Tractat d'Agnani a finals del segle XIII. Amb aquest tractat, Jaume II renunciava a la corona siciliana, però es confirmava la permanència de Sicília sota influència catalana. Els catalans van establir nombrosos consolats per tota la geografia de l'illa i en van dominar l'exportació de cereals. Amb tot, a mitjan segle XIV, les guerres amb Gènova, la pesta de 1347-48 i les males collites van provocar la crisi. Un altre motiu de recessió van ser les lluites internes sicilianes, que, juntament amb el sentiment anticatalà d'alguns grups de l'illa, van ocasionar una disminució de la presència de mercaders catalans que hi residien.