La conquesta de Sardenya i les guerres amb Gènova. El Tractat d'Agnani va compensar Jaume II de la seva renúncia a la corona siciliana amb la concessió del reialme de Còrsega i Sardenya. Jaume II va ser investit de seguida, però va tardar més de 25 anys a fer servir els seus drets. El 1323 la flota catalana va desembarcar a Sardenya i va assetjar Esglésies i Càller. L'ocupació de l'illa es va fer com a conquesta. Els recursos es van repartir entre una minoria catalanoaragonesa, que va monopolitzar els càrrecs de l'administració. Les terres de l'interior es van distribuir en règim d'explotació feudal. El descontentament de la població aviat es va transformar en revolta. Els genovesos van influir en les oligarquies locals perquè es rebel·lessin contra les autoritats catalanes. En temps de Pere el Cerimoniós, es va planejar d'estendre el domini català sobre l'illa de Còrsega. Aleshores, el llinatge dels Dòria, des de l'Alguer, va derrotar el governador de l'illa, va prendre Sàsser i va aixecar contra els catalans part del nord de l'illa. La revolta es va aturar gràcies als jutges d'Arborea. Però, uns quants anys després, va esclatar una nova rebel·lió a l'Alguer, que l'abandó de la causa catalana per part dels Arborea va agreujar. Des d'aleshores, ni l'aliança dels catalans amb Venècia ni la seva victòria naval davant l'Alguer no van fer desistir els genovesos de donar suport als rebels sards. Tampoc no van resoldre la situació les victòries catalanes, la repoblació de l'Alguer per catalans endegada per Pere el Cerimoniós, ni les Corts Generals del Regne convocades pel mateix rei el 1355. Justament aquest any, la pau de Sanluri va fixar la partició de l'illa i les limitacions del domini català. Amb tot, hi va haver noves insurreccions i el conflicte no es va acabar fins al 1386, quan es va signar la pau amb Gènova.