La crisi del segle XIV L'inici del període de crisi s'ha fixat en l'any 1333, anomenat "lo mal any primer", quan una mala collita de blat va provocar una gran pujada dels preus i la fam. Es calcula que Barcelona aquest any va perdre uns 10.000 habitants i que molts pagesos pobres van morir. Quinze anys més tard, el 1348, va arribar procedent d'Orient la Pesta Negra. La malaltia era generalment mortal, molt contagiosa i no se'n coneixia cap remei eficaç. Els anys següents i fins a la fi del segle XV, epidèmies i males collites es van anar alternant. Les epidèmies van afectar especialment les ciutats, per la concentració de la gent i la manca d'higiene. Catalunya va perdre en aquesta etapa la meitat de la població. Les crisis dels segles XIV i XV van frenar el creixement de l'activitat econòmica. Al camp, va disminuir la producció d'aliments i l'increment abusiu de la pressió dels senyors sobre els pagesos va impulsar l'emigració cap a les ciutats. A la indústria, la pujada dels preus i dels salaris va treure competitivitat als productes catalans. Els mercaders i els artesans catalans van demanar mesures proteccionistes per evitar l'entrada de manufactures estrangeres, sobretot draps, i la devaluació de la moneda per fer competitius els productes catalans. Paral·lelament, a moltes poblacions catalanes, la banca va fer fallida. El gran comerç va començar a caure. La política de croada al Mediterrani oriental en temps d'Alfons el Magnànim va fer tancar el comerç de les espècies.