La dictadura de Primo de Rivera La conflictivitat social de l'etapa, les derrotes militars en la impopular guerra del Marroc i la crisi política de l'estat de la Restauració van impulsar part dels sectors dominants catalans a donar suport al cop d'estat protagonitzat pel Capità General de Catalunya, Miguel Primo de Rivera, el 1923. Aquest cop d'estat va donar pas a una dictadura militar que es va allargar durant set anys. La Dictadura va suspendre tots els drets públics i va prohibir els partits polítics. També va prohibir les organitzacions sindicals i va dur a terme una forta repressió del moviment obrer. Així mateix, van ser prohibides la llengua i la bandera catalanes, i, després d'un període d'inactivitat, la Mancomunitat va ser liquidada. Durant la Dictadura, homes vinculats a Estat Català, liderat per Macià, van participar en l'atemptat contra Alfons XIII, conegut com el Complot del Garraf, i, més tard, van intentar envair Catalunya des de Prats de Molló, però van ser descoberts. Cap al 1929, la dictadura havia perdut el suport de les classes dominants, de l'exèrcit i de la mateixa monarquia i era objecte de protestes estudiantils. L'any següent, Primo de Rivera va dimitir i el monarca va nomenar un nou general, que havia de retornar la legalitat constitucional i convocar eleccions. Però la monarquia havia perdut la legitimitat pel seu compromís amb la dictadura. Aleshores, forces polítiques socialistes i republicanes espanyoles i catalanes van acordar crear un comitè amb l'objectiu de liquidar el règim, instaurar la República i reconèixer a Catalunya el seu dret a l'autogovern. Va ser el Pacte de Sant Sebastià. Les eleccions municipals de 1931 es van convertir en un plebiscit antimonàrquic amb el triomf de les candidatures republicanes en totes les capitals provincials de l'estat. Dos dies després, Lluís Companys va proclamar la República des del balcó de l'Ajuntament de Barcelona.