La repressió franquista Amb la victòria franquista, una part molt important de la població catalana, polítics, dirigents i militants de partits obrers i republicans, quadres sindicals i intel·lectuals van haver de marxar a l'exili. Es calcula que durant els primers mesos de 1939 van travessar la frontera entre Catalunya i França mig milió de persones, que fugien dels exèrcits franquistes sota bombardejos. La majoria, un cop a França, van ser internats en camps de refugiats. A dins el país, tota activitat de caire polític o sindical fora del règim va quedar prohibida i, per tant, era penada judicialment. L'exèrcit d'ocupació va iniciar una dura repressió i les execucions sumàries van ser habituals. Es calcula que uns 150.000 catalans van anar a parar a camps de concentració i a presons i que uns 4.000 van ser afusellats per motius polítics, entre ells Lluís Companys, president de la Generalitat de Catalunya. Molts van ser depurats. Però el triomf militar no solament va comportar la repressió política i social, sinó també la lingüística i cultural. Es va prohibir l'ús públic del català, tant escrit com parlat, en els mitjans de comunicació i en l'ensenyament, així com en qualsevol organisme o institució pública o privada. Tot símbol de catalanitat va ser durament perseguit. A partir de la dècada dels seixanta, el regim va tolerar, fins i tot a la televisió, una mínima presència de la llengua catalana en aspectes folklòrics, i en publicacions o espais clarament marginals. La bandera catalana, tanmateix, va continuar prohibida.